La
teoria crítica 10
La identitat central
de la teoria crítica comporta una construcció analítica dels fenòmens que
investiga i la capacitat per referir aquests fenòmens a les forces socials que
les determinen.
Wolf dirigeix “el
fenomen comunicatiu a una òptica macrosocial per comprendre el significat de la
comunicació de masses centrant-se en les relacions, connexions o mediacions
entre les línies d’anàlisi tant sociològic com comunicatiu per trobar i
aprofundir en les integracions, les referències
i assimilacions entre aquestes dues perspectives”.
La teoria crítica
s’identifica històricament amb l’Escola de Frankfurt. Aquesta Escola “estudià i investigà per
intentar acompanyar l’actitud crítica respecte a la ciència i a la cultura, amb
la proposta política de una reorganització racional de la societat, capaç de
superar la crisi de la raó”.
Aquesta teoria vol defugir la funció ideològica de les
ciències i les disciplines que ja venen taxades. “La investigació social proposada
per la teoria crítica es proposa la teoria d’una societat investigada com un
tot, per tant refusa els intents de crear sociologies especialitzades en
sectors de la societat, per trobar-se desviades de la comprensió de la societat
com a totalitat interrelacionada”.
“La teoria crítica es
proposa realitzar allò que la societat sempre se li escapa o sempre posterga, o
més ben dit una teoria de la societat que impliqui una valoració crítica de la
pròpia elaboració científica”. “Els fins de la teoria crítica són la
organització de la vida en la que el destí dels individus no depengui de l’atzar i de la cega necessitat
d’incontrolades relacions econòmiques, sinó de la programada realització de les
possibilitats humanes” (Marcuse).
Segons la teoria crítica,
els medis de comunicació o mass media ajuden a manipular els mecanismes
democràtics amb el fi d’aconseguir el poder i la denominació cultural: “L’home
està en mans d’una societat que el manipula a la seva manera, per tant, el
consumidor no és sobirà, com la indústria cultural vol fer creure, no és el seu
subjecte sinó el seu objecte” (Adorno).
Bibliografia:
Mauro Wolf, La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas, Barcelona,
Paidós, 1994. Pàgs. 90-111.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada