dissabte, 1 de juny del 2013


La teoria crítica       10

La identitat central de la teoria crítica comporta una construcció analítica dels fenòmens que investiga i la capacitat per referir aquests fenòmens a les forces socials que les determinen.

Wolf dirigeix “el fenomen comunicatiu a una òptica macrosocial per comprendre el significat de la comunicació de masses centrant-se en les relacions, connexions o mediacions entre les línies d’anàlisi tant sociològic com comunicatiu per trobar i aprofundir en les integracions, les referències  i assimilacions entre aquestes dues perspectives”.

La teoria crítica s’identifica històricament amb l’Escola de Frankfurt.  Aquesta Escola “estudià i investigà per intentar acompanyar l’actitud crítica respecte a la ciència i a la cultura, amb la proposta política de una reorganització racional de la societat, capaç de superar la crisi de la raó”.

Aquesta teoria  vol defugir la funció ideològica de les ciències i les disciplines que ja venen taxades. “La investigació social proposada per la teoria crítica es proposa la teoria d’una societat investigada com un tot, per tant refusa els intents de crear sociologies especialitzades en sectors de la societat, per trobar-se desviades de la comprensió de la societat com a totalitat interrelacionada”. 

“La teoria crítica es proposa realitzar allò que la societat sempre se li escapa o sempre posterga, o més ben dit una teoria de la societat que impliqui una valoració crítica de la pròpia elaboració científica”. “Els fins de la teoria crítica són la organització de la vida en la que el destí dels individus no depengui  de l’atzar i de la cega necessitat d’incontrolades relacions econòmiques, sinó de la programada realització de les possibilitats humanes” (Marcuse).

Segons la teoria crítica, els medis de comunicació o mass media ajuden a manipular els mecanismes democràtics amb el fi d’aconseguir el poder i la denominació cultural: “L’home està en mans d’una societat que el manipula a la seva manera, per tant, el consumidor no és sobirà, com la indústria cultural vol fer creure, no és el seu subjecte sinó el seu objecte” (Adorno).

 

Bibliografia:

Mauro Wolf, La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas, Barcelona, Paidós, 1994. Pàgs. 90-111.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada